La operación de aniquilación sanitaria se acelera. El orden será Tarragona, Lérida, Gerona y Barcelona. La duración, pocos meses. Ruiz dice contar con la colaboración de la ministra Ana Mato, que permitiría consorcios sanitarios territoriales, eliminados por un proyecto de ley estatal. Sería una auténtica barbaridad. El consejero Boi Ruiz se complace en afirmar en privado que ha convencido a Ana Mato, ministra de Sanidad, de que admita una excepción legal en la Ley 27/2013 de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL). Ruiz quiere excluir de la ley el hecho, contemplado y clave en el proyecto original, según el cual los entes locales no podrían participar en consorcios con entidades privadas o, como mínimo, quede excluido del ámbito sanitario. Me informan de ello colaboradores cercanos a Ruiz, especie en vías de extinción, víctimas de la vergüenza ajena. Ruiz está vacunado. ¿Podría ocurrir que la ministra Mato haga caso a Ruiz en un tema tan grave y tan representativo de las peores maldades de la Cataluña, oficial y real, la de hoy y ahora, tan cínica y cruel? Creo que a estas alturas nadie puede alegar ignorancia respecto a Ruiz ni a sus objetivos. Quizás Mato debería hablar con Guindos. Le puede pedir si cree que hay que ahorrar en gomas de borrar o bien "ahorrarnos" consorcios. |
0 Comments
El sistema sanitari català té moltes virtuts, i molts mals (al igual d'altres sistemes sanitaris), però aquests no tenen a veure precisament amb la dependència de l'estat espanyol ni amb l'espoli fiscal. Llegíem amb curiositat el document Salut per la Independènciapublicat per la Sectorial de Salut de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i després de llegir el primer paràgraf vam haver de dirigir-nos a la llista d'autors per veure si trobàvem alguna persona de l'àmbit sanitari. Citem textualment: "... aprofundir en l’anàlisi dels avantatges que la independència podria aportar al sistema sanitari i a la salut dels catalans..." Coneixen elements relacionats amb la salut que només aportin avantatges? Els inconvenients, en cas que n'hi hagués, no s'analitzaran? Coneixen cap text, amb interés reflexiu i no propangandístic que estableixi la conclusió de l'anàlisi a la segona línea del pròleg? I afirmen: “"Aquestes qüestions han estat plantejades fins i tot per la ciutadania a partir de les retallades en què s’ha trobat perjudicada a causa del dèficit pressupostari l’endeutament que ha d’afrontar la Generalitat" Per ventura el model sanitari només interessa o inquieta als professionals de la salut? Creiem que a tota la població, però potser anem errades...
Llegint el document, no podem deixar de rememorar la consigna d'ERC: el primer és la independència, i després ja veurem. I estem sorpreses: Continua aquí Enllanç relacionat ACN | BARCELONA El Departament de Salut ha informat que mantindrà oberts, de mitjana, el 84% dels llits dels hospitals per garantir l'atenció sanitària a tothom. La primera quinzena d'agost serà quan menys llits disponibles hi haurà, amb el 76% dels llits disponibles. En canvi, els primes 15 dies de setembre els llits disponibles seran el 91%. Això significa que, de mitjana, un 16% dels llits quedaran tancats durant l'estiu, el que equival a 2.091 llits dels 13.072 que hi ha en el total del sistema hospitalari català. El director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, ho ha atribuït a la caiguda a la meitat de l'activitat quirúrgica i ha dit que "no hi haurà cap ciutadà que arribi i no tingui un llit si el necessita". El Departament de Salut ha informat en roda de premsa aquest dimecres que mantindrà una mitjana del 83% de llits disponibles durant el període estival, una xifra molt similar a la de l'any passat quan es van mantenir oberts el 82% dels 13.072 llits que té el sistema hospitalari català. El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, format per la CGT, Co.bas, la CUP i persones a títol individual, ha dut a terme una acció preformativa, avui dimarts dia 3 de juliol, a les 17h a les portes del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. L’acció consistia en el muntatge d’un Hospital de campanya, amb camilla i llits, sota la carpa. Amb una de les pancartes que deia: “VOSALTRES TANQUEU LLITS, NOSALTRES EN PORTEM” El motiu d’aquesta acció, és denunciar el tancament de Llits a l’Hospital, que amb la excusa de les vacances estivals del personal sanitària, i amb la directriu de la Conselleria de Salut, es fa de forma sistemàtica, incrementant-se des de l’inicio de les retallades a l’any 2011, els períodes de tancament, i la pèrdua de llits convencionals. Aquesta acció, està emmarcada dins de la II Jornada de Lluita en Defensa de l’Hospital Universitari Joan XXIII que durem a terme els propers dies 3 i 4 de juliol, i que començarà el dijous a les 17h amb una roda de premsa i diferents conferències i actes, que es desenvoluparan a llarg dels dos dies previstos inicialment. Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública Tarragona, 1 de juliol de 2014 DEPARTAMENT DE SALUT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT ACORD 4/2014, de 27 de febrer, del Consell d’Administració de l'Institut Català de la Salut (ICS), pel qual es modifica el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut per al període 2012-2015.
Salud, infraestructuras y medios de comunicación públicos concentran los sueldos más elevados La Generalitat se ha decidido finalmente a hacer públicos los sueldos de todos sus altos cargos tras años de peticiones infructuosas por parte de los sindicatos y de la opinión pública. El Gobierno catalán ha publicado en el llamado Portal de la Transparencia de Cataluña cuánto cobran no solo los consejeros y sus asesores, sino también los máximos responsables de consorcios, empresas públicas y fundaciones en los que la Generalitat tiene una presencia mayoritaria. Entre los datos que han salido a relucir destaca que 22 altos cargos de empresas públicas cobran más que un consejero (103.100 euros brutos año) y que cuatro de ellos se embolsan incluso más que el presidente de la Generalitat, cuyo sueldo bruto asciende a 136.800 euros. La decisión de hacer públicos todos los sueldos deriva del compromiso con las políticas de transparencia que el presidente catalán asumió públicamente tras los escándalos de corrupción del Palau de la Música o el llamado caso Pretoria. Al publicarlos en la web de la Generalitat, los sueldos pasan a ser de dominio público. Eso es especialmente importante en determinadas empresas que recientemente han sufrido serios recortes de plantilla y en las que los sindicatos habían exigido transparencia con los sueldos de los directivos. Noticia aquí Segons dades oficials, en el 2012 va incrementar fortament la mortalitat a Catalunya, en un 5,3%. Era estable des del 2007. Els professionals apunten a les retallades sanitàries de la Generalitat. Després d'haver estat estabilitzat des del 2007, en el 2012 a Catalunya ha incrementat el nombre de defuncions, segons dades oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), òrgan oficial de la Generalitat en matèria de dades estadístiques. "L'any 2012 -indica l'Idescat- les defuncions a Catalunya han estat 62.766, un 5,3% més que l'any anterior. Aquest increment suposa un trencament de l'estabilització, ja que des del 2007 el nombre de defuncions anuals es mantenia al voltant de 59.000". He escrit mantes vegades que un dia o altre tindríem dades dramàtiques com aquestes. Però no pensava que fos tan ràpidament. Vaig ser de massa bona fe, cosa que s’ha d'evitar quan a la trinxera del davant hi ha personatges com Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz. Cap explicació, excepte les retallades Consultats dos epidemiòlegs, em diuen que en aquell any no hi van haver fets extraordinaris que ho puguin explicar, com un brot d'una determinada malaltia. Ambdós, com altres metges a què he demanat el seu parer, em diuen que no veuen més raó possible que no sigui la implementació per la Generalitat de les brutals retallades sanitàries. Cal recordar que les primeres pancartes de manifestacions sanitàries afirmaven: "Les retallades maten". Afegeixo que la disminució de l'accés a l'atenció sanitària per part de molt amplis estaments socials està tan acreditada com ara ho és l'augment de la mortalitat. La mateixa Idescat, repeteixo que òrgan de la pròpia i retalladora Generalitat, afirma: "Una part de l'increment del nombre de defuncions de l'any 2012 està motivada per l'excepcional elevada mortalitat del mes de febrer, 7.172 defuncions, en comparació amb les 5.169 defuncions registrades al febrer del 2011, dada que representa un creixement interanual del 38,8%. El mateix organisme de la Generalitat afirma que "la taxa bruta de mortalitat (defuncions per cada 1.000 habitants) se situa en el 8,4‰ a Catalunya. Per àmbits territorials, les taxes més elevades es registren a les Terres de l'Ebre (10,4‰) i a l'Alt Pirineu i Aran (10,3‰). De les 41 comarques, 27 superen la mitjana catalana, i presenten els valors màxims el Pallars Jussà (16,3‰) i el Priorat (13,9‰)". Com a nota, diguem-ne, de color, aquestes dades són resultat de la col·laboració de l'Idescat amb la Conselleria de Salut, la del sinistre Boi Ruiz. La conselleria no en diu res. Continua leyendo aquí La Fundació TICsalut incorpora el Departament de Benestar Social i Família. El Govern va aprovar ahir el canvi dels estatuts de la Fundació TICsalut per tal d’incorporar el Departament de Benestar i Família dins del seu Patronat amb l’objectiu de permetre engegar iniciatives i projectes conjunts que oferiran un servei més coordinat, eficient i de millor qualitat al ciutadà en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i Ia Comunicació (TICs). L'acord facilitarà l’accés a la història clínica compartida des de l’àmbit social, l’extensió de la recepta electrònica als centres sociosanitaris, així com la compartició d’altres projectes transversals. La Fundació TicSalut és un instrument de Departament de Salut que té per objectiu donar servei al sector en els aspectes referents a les TICs, introduint noves tecnologies que reverteixin directament en la millora de la qualitat assistencial i ara també dels serveis socials. Sigue leyendo aquí Versió Català
Albert Seco i David Ayala (Membres del Dept. d´Informàtica ICS Camp de Tarragona) M. GdtInformàtICS En resposta a la carta del Sr. Delfí Faixedas publicada a 19 de novembre, volem aclarir que és totalment errònia i típicament política. Segons aquesta rèplica, el condicionant principal d'aquesta privatització és un "cost menor" en la modernització dels equips informàtics i de software. En aquest document intern http://bit.ly/1aAXRAP (es pot veure ràpidament a l'apartat de conclusions), podem llegir clarament (entre molts altres motius) que "a partir de la comparativa homogènia entre els costos actuals i la previsió de costos del nou model, no hi ha una eficiència significativa". És a dir, si ens diuen que el canvi és per motius econòmics però queda demostrat que aquesta premissa no es compleix, podem afirmar que realment el Sr. Faixedas no ens dóna cap argument per a portar a terme una privatització d'aquest tipus. Encara més es demostra quan, des de fa alguns anys, la inversió en equips informàtics ha anat disminuint de forma increïblement accentuada, ja que l'envelliment del parc informàtic és un dels principals motius d'aquesta privatització. I més demostrat queda encara quan la inversió en software es podria haver reduït des de fa molt temps amb les fórmules proposades (i rebutjades a favor de contractes milionaris amb grans corporacions) pels mateixos treballadors, aportant un valor afegit, que ara són afectats per aquesta privatització injustificada. Si s’està negociant amb les empreses adjudicatàries la recol·locació dels afectats, perquè no se’ls fa partícips? Quins interessos ocults comporta aquest procés? No és molt evident que això és un moviment polític? Val la pena jugar amb les vides laborals i personals dels treballadors pels interessos privats d’aquells que, es suposa, vetllen pel nostre benestar? I no és inhumà que perquè alguns tinguin un extra a final de mes uns altres no hi arribem? Versión Español Albert Seco y David Ayala (Miembros del Dept. d´Informàtica ICS Camp de Tarragona) En respuesta a la carta del Sr. Delfí Faixedas publicada el 19 de noviembre, queremos aclarar que es totalmente errónea y típicamente política. Según esta réplica, el condicionante principal de esta privatización es un "coste menor" en la modernización de los equipos informáticos y de software. En este documento interno http://bit.ly/1aAXRAP (se puede ver rápidamente en el apartado de conclusiones), podemos leer claramente (entre muchos otros motivos) que "a partir de la comparativa homogénea entre los costes actuales y la previsión de costes del nuevo modelo, no hay una eficiencia significativa". Es decir, si nos dicen que el cambio es por motivos económicos pero queda demostrado que esta premisa no se cumple, podemos afirmar que realmente el Sr. Faixedas no nos da ningún argumento para llevar a cabo una privatización de esta índole. Aún más se demuestra cuando, desde hace ya años, la inversión en equipos informáticos ha ido disminuyendo de forma increíblemente acentuada, ya que el envejecimiento del parque informático es uno de los principales motivos de esta privatización. Y más demostrado queda aún cuando la inversión en software se podría haber reducido desde hace ya mucho tiempo con las fórmulas propuestas (y rechazadas a favor de contratos millonarios con grandes corporaciones) por los mismos trabajadores, aportando un valor añadido, que ahora son afectados por esta privatización injustificada. ¿Si se está negociando con las empresas adjudicatarias la recolocación de los afectados, porque no se los hace participes? ¿Qué intereses ocultos comporta este proceso? ¿No es muy evidente que esto es un movimiento político? ¿Vale la pena jugar con las vidas laborales y personales de los trabajadores por los intereses privados de los que, se supone, velan por nuestro bienestar? ¿Y no es inhumano que para que algunos tengan un extra a final de mes otros no lleguemos? • A partir del 18 de novembre entra en funcionament el nou Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) el Prat de Llobregat, ubicat al CAP 17 de setembre del mateix municipi (C. d'Empúries, 1-3), on ocupa una superfície de 776 m² . El nou centre estarà obert les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i donarà cobertura a una població de 64.352 habitants de les 3 àrees bàsiques de salut (ABS) del Prat de Llobregat: Ramona Via, Sant Cosme i Pujol i Capçada. La posada en funcionament d’aquest CUAP suposa el trasllat de l’atenció continuada que fins al moment es duia a terme al CAP Ramona Via. El CUAP el Prat està concebut per oferir una atenció mèdica i d’infermeria immediata i resolutiva. Per això disposa d’equipaments tecnificats com ara un servei de radiologia simple digital, analítica seca, reanimació cardíaca, atenció quirúrgica menor per atendre sutures, cures i cremades. També disposa d’espais específics, com ara una sala d’espera per a 48 persones, 4 boxs d’observació, 4 consultes mèdiques equipades, una d’elles equipada amb material pediàtric, un box de reanimació cardiopulmonar i d’atenció a pacients crítics i un box de triatge d’infermeria i per a resolució aguda. Fora de l’horari d’atenció dels tres CAP del Prat de Llobregat, l'atenció d'urgències als infants serà prestada pels metges del CUAP, que disposen de la preparació i l'experiència necessàries per a l'abordatge de la majoria dels problemes de salut descrits a la cartera de serveis per problemes de salut de l'infant. El CUAP el Prat compta amb una plantilla pròpia que hi presta serveis, integrada per professionals facultatius d’urgències i personal administratiu de gestió. Aquest nou centre permetrà millorar la capacitat resolutiva i l’accessibilitat, amb uns espais més confortables que permeten garantir l’atenció, oferir una atenció integral i assegurar la continuïtat del procés assistencial. En cas de dubte o consulta, el ciutadà pot trucar al 061 CatSalut Respon - que funciona les 24 hores al dia els 365 dies/any. El 061 CatSalut Respon ajuda en qualsevol demanda d'informació sobre la salut, les malalties i els serveis sanitaris. En cas d’emergències, el ciutadà pot trucar al 112. Aproven unes conclusions que eviten valorar la feina de Prat, Manté, Crespo o Bagó, amb acusacions de "farsa" de l'oposició
ARA Barcelona | Actualitzada el 07/11/2013 19:00 CiU i PSC han aprovat aquest dijous al Parlament el dictamen de la comissió d'investigació sobre la gestió en l'àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses, amb acusacions de "farsa i vergonya" per part de la resta de partits de l'oposició. En gran part de les votacions, la federació nacionalista i els socialistes han votat a favor dels punts del dictamen, ERC s'ha abstingut i la resta de partits hi han votat en contra. Les conclusions eviten valorar el treball fet per alguns gestors que han estat en el focus de la polèmica en els últims mesos com l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS) Josep Prat, l'exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) Carles Manté, l'exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo, i l'expresident del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i president del Grup Serhs, Ramon Bagó. El document al·lega, en nombroses ocasions, que diversos compareixents es troben en processos judicials oberts i, per aquest motiu, en estar 'sub judice', "hi ha aspectes que no s'han pogut investigar". Tampoc s'aborden les presumptes males pràctiques, i les conclusions es limiten a "deixar clar que les irregularitats que s'hagin pogut detectar en alguna institució no representen la globalitat d'un sector altament professionalitzat, seriós i honrat". Les conclusions es limiten a demanar "transparència" a la Generalitat i els diversos organismes públics de la gestió la sanitat catalana, i insten la Conselleria de Salut a "redactar un codi ètic i de sostenibilitat per al sector sanitari", ja anunciat per Boi Ruiz. Tot i que el seu grup no hi ha votat en contra, la diputada d'ERC al Parlament Alba Vergés ha mostrat la seva insatisfacció davant el dictamen de conclusions perquè, al seu parer, són supèrflues, no aprofundeixen en els casos investigats i evidencien "falta d'autocrítica" per part dels partits que han governat la sanitat els últims anys. Per Vergés, en la comissió s'ha viscut un "obstruccionisme clar". El diputat del PP Jordi Roca ha carregat durament contra les conclusions de la comissió, en considerar que va néixer amputada i que el seu contingut ha estat un "frau parlamentari". Des d'ICV-EUiA, el diputat Marc Vidal ha titllat de "cíniques i vergonyoses" les conclusions de la comissió, al·legant que s'ha passat de puntetes per sobre dels casos investigats. El diputat de Ciutadans José Manuel Villegas ha definit les conclusions com "una farsa i un engany", mentre que la diputada de la CUP ha coincidit a considerar-ho "una farsa" i ha afegit que les conclusions visualitzen "un pacte de no agressió i de silenci". Noticia El Departamento de Salud dice que se trata de una profesional de "reconocido" prestigio. La puerta de entrada al Departamento de Salud para personas procedentes de las patronales sanitarias sigue abierta. Así lo atestigua el último fichaje del consejero, Boi Ruiz, para el cargo de Jefa de la Oficina de la Secretaría. Mireia Alabart, nombrada a dedo para este puesto de libre designación, fue hasta hace pocos meses codirectora de una empresa con intereses en el sector sanitario y miembro de la junta directiva de la Asociación Catalana de Entidades de Salud (ACES), la patronal enteramente privada —de las tres que existen— del sector en Cataluña.Salud dijo ayer que no existe “ninguna incompatibilidad” en el nombramiento y que Alabart es una profesional “reconocida” que dejó sus cargos en la privada hace meses. Ruiz ha fichado a Alabart, psicóloga de formación, para hacerse cargo de la oficina. Entre sus funciones está la de ayudar al consejero a organizar su agenda y asistir y realizar las tareas administrativas requeridas de apoyo a Ruiz. Hasta el mes de abril, Alabart fue codirectora del grupo médico CETIR, dedicado al diagnóstico por la imagen y con una importante presencia en Cataluña. También fue miembro de la junta directiva de ACES, según su perfil en la red profesional Linkedin. El sueldo de Alabart para el puesto —que en el pasado habían ocupado funcionarios— es de 49.535 euros anuales brutos. El sindicato Metges de Cataluña, que hizo ayer público el caso, criticó la contratación de Alabart, que tachó de “error”. “Esto no es acorde con el anuncio que hizo Boi Ruiz de elaborar un código ético de buenas prácticas”, declaró Francesc Duch, secretario general del sindicato. “Es un mensaje claro de adónde quiere ir la consejería: hacia una progresiva privatización de la sanidad”, criticó Isabel Vallet, diputada de la CUP. Para Josep Vendrell, diputado de ICV, la contratación de Alabart es una muestra más del “entorno” en el que se mueve el consejero. Alabart no es la primera persona procedente del sector privado que llega a la cúpula de la consejería. Los vínculos con el sector privado alcanzan al propio consejero, que antes de ser nombrado fue presidente de la Unión Catalana de Hospitales, otra de las patronales del sector. Los dos casos más sonados han sido el de Josep Prat y Josep Maria Padrosa. Prat tuvo que dimitir como presidente del Instituto Catalán de la Salud (ICS) al conocerse que compaginaba el cargo con el de consejero en USP Hospitales, un gran grupo sanitario privado. Padrosa, director del Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) fue apoderado de seis empresas que se beneficiaron de conciertos del departamento. Noticias del El País - Salud defiende que los gestores han sufrido un “decremento salarial importante” - El plan permitiría a los responsables recuperar parte de los ingresos perdidos El Servicio Catalán de la Salud (CatSalut), el organismo de la Generalitat de Cataluña responsable de la sanidad pública, quiere blindar el sueldo de sus altos cargos frente a los recortes. Y pretende hacerlo convirtiendo la parte variable de su sueldo en fija, para no perderla. Burlan así la orden del Gobierno autonómico que impide a los trabajadores del sector público cobrar complementos variables vinculados a la productividad o similares, medida articulada en la Ley de Presupuestos de 2012 para contener el gasto. Más de 50 altos cargos se verían beneficiados por el plan. La parte variable suponía hasta el 10% o el 15% de los sueldos que estos directivos cobraban hasta 2012, en función de si eran mandos ordinarios o superiores. El plan previsto ahora es reducir la parte variable a solo el 3% del total del sueldo para los primeros y el 5% para los segundos. El resto pasaría a ser un complemento fijo y se cobraría de nuevo. Este ardid legal permitiría a los directivos recuperar buena parte del recorte sufrido hace un año, según consta en un documento interno al que ha accedido EL PAÍS y las actas de las reuniones. El CatSalut tenía el año pasado 480 empleados. El director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, no estaría incluido entre los directivos afectados al tener una estructura salarial distinta. Sigue leyendo aquí La historia de la deuda de los proveedores tecnológicos de la Generalitat es diferente de la del resto de sectores que dan servicio a la Administración autonómica. Mientras el resto han cobrado algo de su deuda, las compañías de tecnologías de la información y la comunicación no han cobrado ni una factura desde 2011, según aseguran fuentes próximas al Gobierno catalán, que cuantifican en alrededor de 300 millones de euros lo que se les adeuda. Cada mes que pasa la factura aumenta en alrededor de 15 millones de euro. Desde una de las compañías afectadas aseguran que se están realizando las inversiones comprometidas, pero que no se sabe cuándo se cobrará. Desde el Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información, su director, Carles Flamerich, descarta un apagón en esos servicios, básicos para la Administración. La Generalitat preveía enjugar esa deuda a partir del Fondo de Liquidez Autonómico. Incluso empezar en el último trimestre de este año el pago de las facturas mensuales, con un decalaje temporal de tres meses. Pero ni una cosa ni otra será posible y la Generalitat prevé ahora poder empezar a pagar a partir de mediados del próximo año, a no ser que las cosas cambien. Sigue leyendo aquí
Josep M. Padrosa también fue consejero de Serveis Integrals de Balaguer hasta hace apenas 2 meses. Según los estatutos, la empresa se dedica a “la atención integral de servicios asistenciales a la población de Balaguer y su comarca de la Noguera, mediante los servicios de Centro de Día, Centro de Rehabilitación y Plataforma de Servicios”. Sigue leyendo aquí |
InformàTICSGrupo de trabajadores informáticos del ICS Archives
March 2015
Categories
All
|