La operación de aniquilación sanitaria se acelera. El orden será Tarragona, Lérida, Gerona y Barcelona. La duración, pocos meses. Ruiz dice contar con la colaboración de la ministra Ana Mato, que permitiría consorcios sanitarios territoriales, eliminados por un proyecto de ley estatal. Sería una auténtica barbaridad. El consejero Boi Ruiz se complace en afirmar en privado que ha convencido a Ana Mato, ministra de Sanidad, de que admita una excepción legal en la Ley 27/2013 de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL). Ruiz quiere excluir de la ley el hecho, contemplado y clave en el proyecto original, según el cual los entes locales no podrían participar en consorcios con entidades privadas o, como mínimo, quede excluido del ámbito sanitario. Me informan de ello colaboradores cercanos a Ruiz, especie en vías de extinción, víctimas de la vergüenza ajena. Ruiz está vacunado. ¿Podría ocurrir que la ministra Mato haga caso a Ruiz en un tema tan grave y tan representativo de las peores maldades de la Cataluña, oficial y real, la de hoy y ahora, tan cínica y cruel? Creo que a estas alturas nadie puede alegar ignorancia respecto a Ruiz ni a sus objetivos. Quizás Mato debería hablar con Guindos. Le puede pedir si cree que hay que ahorrar en gomas de borrar o bien "ahorrarnos" consorcios. |
0 Comments
El sistema sanitari català té moltes virtuts, i molts mals (al igual d'altres sistemes sanitaris), però aquests no tenen a veure precisament amb la dependència de l'estat espanyol ni amb l'espoli fiscal. Llegíem amb curiositat el document Salut per la Independènciapublicat per la Sectorial de Salut de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i després de llegir el primer paràgraf vam haver de dirigir-nos a la llista d'autors per veure si trobàvem alguna persona de l'àmbit sanitari. Citem textualment: "... aprofundir en l’anàlisi dels avantatges que la independència podria aportar al sistema sanitari i a la salut dels catalans..." Coneixen elements relacionats amb la salut que només aportin avantatges? Els inconvenients, en cas que n'hi hagués, no s'analitzaran? Coneixen cap text, amb interés reflexiu i no propangandístic que estableixi la conclusió de l'anàlisi a la segona línea del pròleg? I afirmen: “"Aquestes qüestions han estat plantejades fins i tot per la ciutadania a partir de les retallades en què s’ha trobat perjudicada a causa del dèficit pressupostari l’endeutament que ha d’afrontar la Generalitat" Per ventura el model sanitari només interessa o inquieta als professionals de la salut? Creiem que a tota la població, però potser anem errades...
Llegint el document, no podem deixar de rememorar la consigna d'ERC: el primer és la independència, i després ja veurem. I estem sorpreses: Continua aquí Enllanç relacionat El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, format per la CGT, Co.bas, la CUP i persones a títol individual, ha dut a terme una acció preformativa, avui dimarts dia 3 de juliol, a les 17h a les portes del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. L’acció consistia en el muntatge d’un Hospital de campanya, amb camilla i llits, sota la carpa. Amb una de les pancartes que deia: “VOSALTRES TANQUEU LLITS, NOSALTRES EN PORTEM” El motiu d’aquesta acció, és denunciar el tancament de Llits a l’Hospital, que amb la excusa de les vacances estivals del personal sanitària, i amb la directriu de la Conselleria de Salut, es fa de forma sistemàtica, incrementant-se des de l’inicio de les retallades a l’any 2011, els períodes de tancament, i la pèrdua de llits convencionals. Aquesta acció, està emmarcada dins de la II Jornada de Lluita en Defensa de l’Hospital Universitari Joan XXIII que durem a terme els propers dies 3 i 4 de juliol, i que començarà el dijous a les 17h amb una roda de premsa i diferents conferències i actes, que es desenvoluparan a llarg dels dos dies previstos inicialment. Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública Tarragona, 1 de juliol de 2014 DEPARTAMENT DE SALUT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT ACORD 4/2014, de 27 de febrer, del Consell d’Administració de l'Institut Català de la Salut (ICS), pel qual es modifica el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut per al període 2012-2015.
Salud, infraestructuras y medios de comunicación públicos concentran los sueldos más elevados La Generalitat se ha decidido finalmente a hacer públicos los sueldos de todos sus altos cargos tras años de peticiones infructuosas por parte de los sindicatos y de la opinión pública. El Gobierno catalán ha publicado en el llamado Portal de la Transparencia de Cataluña cuánto cobran no solo los consejeros y sus asesores, sino también los máximos responsables de consorcios, empresas públicas y fundaciones en los que la Generalitat tiene una presencia mayoritaria. Entre los datos que han salido a relucir destaca que 22 altos cargos de empresas públicas cobran más que un consejero (103.100 euros brutos año) y que cuatro de ellos se embolsan incluso más que el presidente de la Generalitat, cuyo sueldo bruto asciende a 136.800 euros. La decisión de hacer públicos todos los sueldos deriva del compromiso con las políticas de transparencia que el presidente catalán asumió públicamente tras los escándalos de corrupción del Palau de la Música o el llamado caso Pretoria. Al publicarlos en la web de la Generalitat, los sueldos pasan a ser de dominio público. Eso es especialmente importante en determinadas empresas que recientemente han sufrido serios recortes de plantilla y en las que los sindicatos habían exigido transparencia con los sueldos de los directivos. Noticia aquí Segons dades oficials, en el 2012 va incrementar fortament la mortalitat a Catalunya, en un 5,3%. Era estable des del 2007. Els professionals apunten a les retallades sanitàries de la Generalitat. Després d'haver estat estabilitzat des del 2007, en el 2012 a Catalunya ha incrementat el nombre de defuncions, segons dades oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), òrgan oficial de la Generalitat en matèria de dades estadístiques. "L'any 2012 -indica l'Idescat- les defuncions a Catalunya han estat 62.766, un 5,3% més que l'any anterior. Aquest increment suposa un trencament de l'estabilització, ja que des del 2007 el nombre de defuncions anuals es mantenia al voltant de 59.000". He escrit mantes vegades que un dia o altre tindríem dades dramàtiques com aquestes. Però no pensava que fos tan ràpidament. Vaig ser de massa bona fe, cosa que s’ha d'evitar quan a la trinxera del davant hi ha personatges com Artur Mas, Andreu Mas-Colell i Boi Ruiz. Cap explicació, excepte les retallades Consultats dos epidemiòlegs, em diuen que en aquell any no hi van haver fets extraordinaris que ho puguin explicar, com un brot d'una determinada malaltia. Ambdós, com altres metges a què he demanat el seu parer, em diuen que no veuen més raó possible que no sigui la implementació per la Generalitat de les brutals retallades sanitàries. Cal recordar que les primeres pancartes de manifestacions sanitàries afirmaven: "Les retallades maten". Afegeixo que la disminució de l'accés a l'atenció sanitària per part de molt amplis estaments socials està tan acreditada com ara ho és l'augment de la mortalitat. La mateixa Idescat, repeteixo que òrgan de la pròpia i retalladora Generalitat, afirma: "Una part de l'increment del nombre de defuncions de l'any 2012 està motivada per l'excepcional elevada mortalitat del mes de febrer, 7.172 defuncions, en comparació amb les 5.169 defuncions registrades al febrer del 2011, dada que representa un creixement interanual del 38,8%. El mateix organisme de la Generalitat afirma que "la taxa bruta de mortalitat (defuncions per cada 1.000 habitants) se situa en el 8,4‰ a Catalunya. Per àmbits territorials, les taxes més elevades es registren a les Terres de l'Ebre (10,4‰) i a l'Alt Pirineu i Aran (10,3‰). De les 41 comarques, 27 superen la mitjana catalana, i presenten els valors màxims el Pallars Jussà (16,3‰) i el Priorat (13,9‰)". Com a nota, diguem-ne, de color, aquestes dades són resultat de la col·laboració de l'Idescat amb la Conselleria de Salut, la del sinistre Boi Ruiz. La conselleria no en diu res. Continua leyendo aquí Aunque a menudo sólo nos acordamos de la salud tras enfermar o sufrir por la muerte de un ser querido, la gran mayoría de ciudadanos europeos (más de 4 de cada 5) piensa que la salud es un bien esencial para alcanzar una buena calidad de vida. Es lógico. Cuando tenemos buena salud disponemos de más energía, más capacidad para estudiar, buscar trabajo, desarrollar nuestras capacidades creativas y ocio, más posibilidades para tener mejores relaciones sociales, además de sentirnos más alegres, satisfechos y tener más libertad. Parece indudable que quienes están enfermos, con discapacidad, o dolor tienen menos autonomía e independencia; al tener más salud aumentamos nuestra capacidad para elegir, tomar decisiones, ser más libres.
Aún y no siendo el principal determinante social de la salud, no cabe duda de que acceder a una adecuada atención sanitaria cuando enfermamos (con profesionales socio-sanitarios bien cualificados y preparados, una atención rápida y eficiente, un uso juicioso de la tecnología y el mejor trato humano y personal posibles) tiene gran valor para nuestra salud y libertad. La literatura científica y la OMS son contundentes al señalar que los sistemas sanitarios universales, con propiedad y gestión públicas, basados en la atención primaria y una elevada calidad de prestaciones, no sólo ofrecen mejores resultados de salud sino que también son más eficientes, equitativos y humanos. La supuesta mayor “eficiencia” de la atención mercantilizada se fundamenta en gran medida en ahorrar en personal y ofrecer bajos salarios y malas condiciones de empleo, todo lo cual afecta la salud de los propios trabajadores sanitarios y daña la calidad de la atención. Además, los centros privados seleccionan a los pacientes, dan altas prematuras, cobran por acto médico y realizan más pruebas e intervenciones innecesarias. Sigue leyendo aquí • A partir del 18 de novembre entra en funcionament el nou Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) el Prat de Llobregat, ubicat al CAP 17 de setembre del mateix municipi (C. d'Empúries, 1-3), on ocupa una superfície de 776 m² . El nou centre estarà obert les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i donarà cobertura a una població de 64.352 habitants de les 3 àrees bàsiques de salut (ABS) del Prat de Llobregat: Ramona Via, Sant Cosme i Pujol i Capçada. La posada en funcionament d’aquest CUAP suposa el trasllat de l’atenció continuada que fins al moment es duia a terme al CAP Ramona Via. El CUAP el Prat està concebut per oferir una atenció mèdica i d’infermeria immediata i resolutiva. Per això disposa d’equipaments tecnificats com ara un servei de radiologia simple digital, analítica seca, reanimació cardíaca, atenció quirúrgica menor per atendre sutures, cures i cremades. També disposa d’espais específics, com ara una sala d’espera per a 48 persones, 4 boxs d’observació, 4 consultes mèdiques equipades, una d’elles equipada amb material pediàtric, un box de reanimació cardiopulmonar i d’atenció a pacients crítics i un box de triatge d’infermeria i per a resolució aguda. Fora de l’horari d’atenció dels tres CAP del Prat de Llobregat, l'atenció d'urgències als infants serà prestada pels metges del CUAP, que disposen de la preparació i l'experiència necessàries per a l'abordatge de la majoria dels problemes de salut descrits a la cartera de serveis per problemes de salut de l'infant. El CUAP el Prat compta amb una plantilla pròpia que hi presta serveis, integrada per professionals facultatius d’urgències i personal administratiu de gestió. Aquest nou centre permetrà millorar la capacitat resolutiva i l’accessibilitat, amb uns espais més confortables que permeten garantir l’atenció, oferir una atenció integral i assegurar la continuïtat del procés assistencial. En cas de dubte o consulta, el ciutadà pot trucar al 061 CatSalut Respon - que funciona les 24 hores al dia els 365 dies/any. El 061 CatSalut Respon ajuda en qualsevol demanda d'informació sobre la salut, les malalties i els serveis sanitaris. En cas d’emergències, el ciutadà pot trucar al 112. El Departamento de Salud dice que se trata de una profesional de "reconocido" prestigio. La puerta de entrada al Departamento de Salud para personas procedentes de las patronales sanitarias sigue abierta. Así lo atestigua el último fichaje del consejero, Boi Ruiz, para el cargo de Jefa de la Oficina de la Secretaría. Mireia Alabart, nombrada a dedo para este puesto de libre designación, fue hasta hace pocos meses codirectora de una empresa con intereses en el sector sanitario y miembro de la junta directiva de la Asociación Catalana de Entidades de Salud (ACES), la patronal enteramente privada —de las tres que existen— del sector en Cataluña.Salud dijo ayer que no existe “ninguna incompatibilidad” en el nombramiento y que Alabart es una profesional “reconocida” que dejó sus cargos en la privada hace meses. Ruiz ha fichado a Alabart, psicóloga de formación, para hacerse cargo de la oficina. Entre sus funciones está la de ayudar al consejero a organizar su agenda y asistir y realizar las tareas administrativas requeridas de apoyo a Ruiz. Hasta el mes de abril, Alabart fue codirectora del grupo médico CETIR, dedicado al diagnóstico por la imagen y con una importante presencia en Cataluña. También fue miembro de la junta directiva de ACES, según su perfil en la red profesional Linkedin. El sueldo de Alabart para el puesto —que en el pasado habían ocupado funcionarios— es de 49.535 euros anuales brutos. El sindicato Metges de Cataluña, que hizo ayer público el caso, criticó la contratación de Alabart, que tachó de “error”. “Esto no es acorde con el anuncio que hizo Boi Ruiz de elaborar un código ético de buenas prácticas”, declaró Francesc Duch, secretario general del sindicato. “Es un mensaje claro de adónde quiere ir la consejería: hacia una progresiva privatización de la sanidad”, criticó Isabel Vallet, diputada de la CUP. Para Josep Vendrell, diputado de ICV, la contratación de Alabart es una muestra más del “entorno” en el que se mueve el consejero. Alabart no es la primera persona procedente del sector privado que llega a la cúpula de la consejería. Los vínculos con el sector privado alcanzan al propio consejero, que antes de ser nombrado fue presidente de la Unión Catalana de Hospitales, otra de las patronales del sector. Los dos casos más sonados han sido el de Josep Prat y Josep Maria Padrosa. Prat tuvo que dimitir como presidente del Instituto Catalán de la Salud (ICS) al conocerse que compaginaba el cargo con el de consejero en USP Hospitales, un gran grupo sanitario privado. Padrosa, director del Servicio Catalán de la Salud (CatSalut) fue apoderado de seis empresas que se beneficiaron de conciertos del departamento. Noticias del El País La historia de la deuda de los proveedores tecnológicos de la Generalitat es diferente de la del resto de sectores que dan servicio a la Administración autonómica. Mientras el resto han cobrado algo de su deuda, las compañías de tecnologías de la información y la comunicación no han cobrado ni una factura desde 2011, según aseguran fuentes próximas al Gobierno catalán, que cuantifican en alrededor de 300 millones de euros lo que se les adeuda. Cada mes que pasa la factura aumenta en alrededor de 15 millones de euro. Desde una de las compañías afectadas aseguran que se están realizando las inversiones comprometidas, pero que no se sabe cuándo se cobrará. Desde el Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información, su director, Carles Flamerich, descarta un apagón en esos servicios, básicos para la Administración. La Generalitat preveía enjugar esa deuda a partir del Fondo de Liquidez Autonómico. Incluso empezar en el último trimestre de este año el pago de las facturas mensuales, con un decalaje temporal de tres meses. Pero ni una cosa ni otra será posible y la Generalitat prevé ahora poder empezar a pagar a partir de mediados del próximo año, a no ser que las cosas cambien. Sigue leyendo aquí
Josep M. Padrosa también fue consejero de Serveis Integrals de Balaguer hasta hace apenas 2 meses. Según los estatutos, la empresa se dedica a “la atención integral de servicios asistenciales a la población de Balaguer y su comarca de la Noguera, mediante los servicios de Centro de Día, Centro de Rehabilitación y Plataforma de Servicios”. Sigue leyendo aquí |
InformàTICSGrupo de trabajadores informáticos del ICS Archives
March 2015
Categories
All
|